La història de la Mari Carmen Gámez, és realment interessant e inspiradora.

Mari Carmen Gámez va néixer en una família humil a Cuevas Bajas, província de Màlaga, el 27 de juny de 1954. Un entorn treballador i de bona gent.

Al 1964 la seva família va migrar  a Catalunya i inicialment van viure a casa d’uns familiars, fins que van poder llogar una vivenda i posteriorment, es van fer amb una vivenda de propietat.

La seva adolescència va ser molt enriquidora. La participació i creació del Centre Cultural del Poble Nou de Sabadell, li va deixar una empremta d’exemple de la seva personalitat; el seu compromís amb la comunitat treballadora, els seus drets laborals i socials, però també per la cultura del joves. És notable en ella que, junts a altres joves del barri, poguessin crear i participar en aquestes activitats, tot i viure sota la dictadura franquista. Un període de repressió i limitació de llibertats. De fet, va patir la repressió de primera mà quan va ser detinguda i empresonada amb la seva parella, Roque, i altres joves més.

La costura i la filatura, van ser dos de les seves primeres feines. Treballs que van influir posteriorment en el seu amor i habilitat per les manualitats i la costura. I que durant la pandèmia de la COVID-19, es dediques a contribuir a fer mascaretes pels hospitals, demostrant la seva dedicació i resiliència.

Es obvi que la seva historia va tenir un paper fonamental en la formació del seu caràcter i va contribuir a la formació de les seves conviccions socials i polítiques.

La seva dedicació i compromís amb l'educació pública de Polinyà, van ser exemplars. Tot i els desafiaments, com la detenció del president de l'AMPA per la Guàrdia Civil, i la pressió del ens municipal, mai junts a altres dones, no va deixar de lluitar pel que creien, que era proporcionar llibres a les famílies sense cap cost d’impremta.

Tot això no va ser gens fàcil. Com totes les dones va tenir d’equilibrar la seva feina a l'empresa, les seves responsabilitats polítiques i socials, i també el fet de ser mare. Les acampades lliures al Pirineu Aragonès, eren moments especials per a Mari Carmen. Aquests viatges li feien gaudir la bellesa de la natura i de passar temps de qualitat amb la família i els estimats amics. Aquests moments compartits suposava una càrrega d’energia molt important.

La Mari Carmen va ser una dona d'interessos variats i profunds, com era la música, la costura, les manualitats i caminar. Tot això li proporcionaven moments de tranquil·litat, relaxació i i també de reflexió; gaudia de les tertúlies d'amics i de les reunions familiars.

La tasca de mare i dona, l'ha desenvolupat molt dignament, donant plena llibertat a les seves filles i un respecte mutu de parella, que tant han compartit en els 50 anys de convivència, que van celebrar vuit dies abans de la seva mort.

I finalment, com és evident, en el seu paper d'alcaldessa, va deixar una impressió duradora als treballadors municipals. El seu lideratge i respecte cap a ells ha ressonat fins avui, i es pot veure en la participació en aquest acte homenatge. Un testimoni de la seva influència i de l’impacte positiu que va tenir durant tot el seu mandat.

Per parlar de Maricarmen i la seva dedicació i compromís polític, em de situar-nos en un temps dictatorial, franquista i feixista.

Així dons, la vida en sí, de Maricarmen, es resumeix com un testimoni de resistència i de lluita per les llibertats, l’amnistia i l’estatut d’autonomia a Catalunya. I per un món més just i solidari, com es el socialisme.

Si al bloc de la família, vèiem la Maricarmen jove, intel·ligent, i que ràpidament va adquirir la consciència de classe, ara veurem una persona que, d'acord amb la seva coherència, va adquirir grans compromisos personals per canviar les coses.

De molt joveneta va començar a participar en la creació del Centre cultural del barri d'on vivia, Poble Nou de Sabadell, per a ajudar a la joventut del barri, generant quantitats d’activitats. 

Al 1971 amb només 17 anys, pren la decisió d’afiliar-se a les Joventuts Comunistes de Catalunya, que ja s’havien organitzar poc temps abans.

Degut a l’important l’activitat de les JJCC al barri, la policia franquista i no va trigar a engegar una repressió sense procedents. Es van produir dos batudes de joves (25) entre els anys 1972 i 73. Entre ells Maricarmen i el seu marit Roque Fernández, que feia tan sols sis mesos que s'havien casat. Se'ls van acusar de propaganda il·lícita i de propaganda il·legal . Totes dues acusacions suposava quatre anys de presó.

Aquí la Maricarmen ja va demostrar una maduresa i una capacitat per afrontar situacions importants. Només patia per la família; la mare, la iaia i el seu pare.

En aquells temps les dones van haver de lluitar amb les adversitats pel sol fet de ser dona. La política no es veia per la dona. La política era només per als homes. Però ella, amb la seva fermesa, va fer fallida les cadenes i es va guanyar un reconeixement de la gent. Més endavant, junts al seu company, pren la decisió de formar part del PSUC.

Al cap de poc temps de sortir de la presó el 1974, la parella decideix traslladar-se a viure a Polinyà. La policia va anar a la casa on havien viscut al poble nou i, com que no els van trobar, els van declarar a la recerca i captura. Aquesta situació recorda els temps difícils i la repressió que es vivia durant el franquisme. En aquella època, les detencions arbitràries i les condemnes polítiques eren freqüents. Salvador Puig Antich, militant del Movimiento Ibérico de Liberación (MIL), va ser executat a la presó Model de Barcelona el 1974. (El seu marit, el Roque, es trobava a la Model quan el van portar per executar-lo) La seva mort va generar una gran indignació i va posar de manifest la crueltat del règim franquista. La memòria d’aquells esdeveniments segueix viva i ens recorda la importància de defensar els drets humans i la justícia.

Al cap de poc temps de sortir de la presó (1974) la parella decideix traslladar-se a viure a Polinyà. La policia va anar a la casa on havien viscut al poble nou i com que no els van trobar, els van declarar a la recerca i captura.

La idea era crear el PSUC a Polinyà. Al cap de poc temps vingueren a viure a Polinyà altres camarades molt importants del barri del Poble Nou. Allò va ser fantàstic perquè era garantia que la cosa de crear organització del partit funcionària.

La col·laboració i la unió d’esforços són essencials per a l’èxit d’una organització política. Quan persones amb una visió compartida es reuneixen, poden aconseguir canvis significatius i fer avançar les seves causes. És inspirador veure com la solidaritat i la determinació poden superar els obstacles i conduir a resultats positius.

En aquella època, la creació d’organitzacions polítiques era una tasca arriscada, especialment sota la repressió del règim franquista. No obstant això, moltes persones valentes van treballar juntes per defensar els seus ideals i lluitar per la llibertat i la justícia. La història d’aquests esdeveniments ens recorda la importància de la perseverança i la unitat en la lluita per un món millor.

Uns companys es van presentar com a membres del PSUC a l’alcalde del moment, per dir-li que s’havien vingut a Polinyà i que volien treballar pel bé del poble. L’alcalde els va rebre molt bé i els va dir que comptarien amb la seva ajuda. A la conversa, els va explicar que havia sigut imposat pel Martín Villa.

Aquesta anècdota reflecteix la importància de la participació ciutadana i la voluntat de treballar pel bé comú. En aquella època, les relacions entre els governs locals i els partits polítics eren complexes, especialment sota el règim franquista. La figura de Martín Villa, com a representant del règim, tenia un paper destacat en les decisions polítiques i administratives.

És interessant veure com les persones es mobilitzaven per millorar les seves comunitats, tot i les dificultats i les restriccions. La història local i les experiències personals ens ajuden a comprendre millor el passat i a valorar la lluita per la democràcia i els drets civils.

Aviat comencen la tasca d’organitzar el PSUC i ajudar a crear l’Associació de Veïns de Sant Salvador. Tot va anar molt de pressa. Però va sorgir un problema inesperat: l’abocador descontrolat a Serra Maurina. Aquest abocador va contaminar els aqüífers dels pous que subministraven l’aigua a la població i a la indústria. Va ser necessari lluitar intensament perquè l’abocador es tancés.

Aquesta situació posa de manifest la importància de la consciència ambiental i la protecció dels recursos naturals. La contaminació de l’aigua és un problema greu que afecta la salut pública i l’ecosistema. És inspirador veure com la comunitat es va unir per defensar el seu dret a un medi ambient saludable i per preservar els recursos hídrics per a les generacions futures.

La història d’aquests esdeveniments ens recorda que la lluita per la justícia i la sostenibilitat és una tasca constant. Cal seguir treballant per garantir que els nostres entorns siguin nets i segurs per a tothom.

A l’abril de 1975, Maricarmen té la seva primera filla i les dificultats per tirar endavant no eren petites. Per poder treballar, havia de portar les filles a Polinyà Nou, casa de la seva mare. Va entrar a treballar a la Seimex, una empresa coneguda com “la Fogo”, on també van crear l’organització sindical i va ser elegida delegada.

La història de Maricarmen és un exemple de la força i la determinació de les dones en temps difícils. La conciliació entre la vida laboral i familiar era un repte, però ella va trobar la manera de fer-ho funcionar. La seva implicació en l’organització sindical demostra la seva voluntat de lluitar pels drets dels treballadors i millorar les condicions laborals.

És important reconèixer i recordar les persones com Maricarmen, que van contribuir a la lluita per la justícia i la igualtat. La seva història ens inspira a seguir treballant per un món millor per a tothom.

Al poble ja es veia activitat política i social i el partit va començar a créixer. Es feien assemblees i mítings a la Germandat, l’únic local existent de llavors. Al poble hi faltava de tot: mancava d’escoles, metges, aigua, i el servei de recollida d’escombraries era deficient. L’únic metge que hi havia realitzava les visites en un pis molt petit a la plaça del Vallès actual. En aquest context, Maricarmen i altres companyes van iniciar la lluita per aconseguir una escola digna.

La seva determinació i compromís amb la comunitat van ser essencials per millorar les condicions de vida dels habitants de Polinyà. La creació d’una escola digna no només va beneficiar els infants, sinó que també va contribuir al desenvolupament i al futur del poble. Aquesta història ens recorda la importància de la mobilització ciutadana i la defensa dels drets fonamentals, com l’accés a l’educació de qualitat.

Un reconeixement per part de la direcció del  PSUC a la feina feta de l'organització de Polinyà, va ser que a l'arribada de **Rafael Alberti**, que venia a fer un recorregut per Catalunya, venint de l'exili, visités Polinyà i Santa Perpètua. Es va fer un acte públic molt emotiu al llavors Cine Aquari.

Aquesta visita de Rafael Alberti va ser un moment significatiu per a la comunitat i una oportunitat per mostrar el suport i la solidaritat cap als exiliats i els seus ideals. L'emoció d'aquell acte segurament va ser intensa, ja que representava la lluita per la llibertat i la democràcia.

La història ens recorda la importància de reconèixer i celebrar els esdeveniments i les persones que han contribuït a la construcció d'una societat més justa i lliure. La memòria col·lectiva és un tresor que ens connecta amb el passat i ens guia cap al futur.

Els constructors feien el que volien. A la zona Romaní van fer els pisos (sense entrada). L’empresa constructora va malmetre l’asfalt i no va voler reparar-lo. L’Ajuntament, abans d’obligar l’empresa constructora a reparar els carrers, es va dedicar a imposar “taxes especials” als veïns. L’Associació de Veïns de Polinyà (AVV) va fer una oposició radical, però van amenaçar la gent i al final van acabar pagant.

Aquesta situació posa de manifest els desafiaments que enfrontava la comunitat en aquella època. La manca de responsabilitat per part de l’empresa constructora i la pressió sobre els veïns són exemples de les dificultats que moltes persones havien de superar. La tasca de l’AVV en defensa dels interessos dels veïns és un recordatori de la importància de la participació ciutadana i la lluita per una millora de les condicions de vida.

La història local ens ensenya que la mobilització i la col·laboració són essencials per aconseguir canvis positius en la nostra comunitat. Tot i les dificultats, la gent va continuar lluitant per un Polinyà millor.

L’any 1979 arriben les primeres eleccions municipals democràtiques a Polinyà. Només es van presentar dues candidatures: l’AEIP, que encapçalava l’alcalde actual, i el PSUC, que l’encapçalava el Roque. Podem dir que era el PSUC contra la resta. El resultat va ser: PSUC 3, la resta 6.

Arriben les eleccions municipals del 1983 i passa el mateix: una candidatura d’AEIP i una altra encapçalada per Francisco Toribio. I, com abans, el PCC es presenta contra la resta. El resultat és el següent: PCC 3, la resta 6.

L'any 1987, després de dues legislatures governant amb l'AEIP, s'obre una oportunitat de canvi polític real. És Maricarmen qui encapçala la legislatura, fent-ho en una unió amb persones sense partit i d'altres que venien d'haver militat en algun grup. També en aquestes eleccions es presenta per primera vegada el PSC-PSOE. Ja no es podia dir "contra la resta de partits". Per primer cop, ja no es podia dir "IC contra la resta de partits". Es va convertir en l'esquerra contra la llista **AEIP. El resultat va ser: Iniciativa 3, PSC 3 i AEIPE 5.

Aquesta elecció va marcar un canvi significatiu en la política local i va demostrar la diversitat d'opcions polítiques. La participació activa dels ciutadans és fonamental per garantir una representació justa i una veu activa per a la comunitat.

La història política de Polinyà ens recorda els primers passos cap a la normalització democràtica i la importància de la diversitat d'idees en la presa de decisions. La voluntat de canvi i la participació ciutadana són essencials per construir una societat millor.

Era evident que amb els resultats obtinguts s’havia de fer un pacte polític. Donada la situació de Catalunya, es va produir un acord polític entre IC i PSC-PSOE perquè la llista més votada als pobles i ciutats obtingués l'alcaldia. D'aquesta manera, Maricarmen va ser proclamada alcaldessa de Polinyà. Com s’ha pogut veure al bloc institucional en aquests quatre anys, es va fer molta feina que va millorar la vida de la gent treballadora. I no tan sols la feina feta, sinó també com es feia la feina a l’Ajuntament.

La seva tasca com a alcaldessa va ser essencial per a la comunitat i va demostrar la importància de la gestió eficient i la dedicació al servei públic. La política local és una oportunitat per fer canvis significatius i millorar la qualitat de vida dels ciutadans. La història de Maricarmen ens recorda la importància de la participació activa i la responsabilitat en la presa de decisions per al bé comú.

Lamentablement, el partit de la Maricarmen fins a llavors va haver d’afrontar les eleccions amb sigles diferents. Quatre anys més tard, el 1991, arriben noves eleccions. Durant aquests quatre anys s’havia fet molta feina i molt ben feta, i la campanya es va desenvolupar en un ambient molt positiu. Aquest cop van créixer els partits polítics; de tan sols dos partits, van passar a ser 9 candidatures: AEIP, CiU, IC, PSC i PEC. El resultat va ser el següent: PAC 4, AEIP 3, PSC 2, IC 0.

Durant el període de 1991 a 1995, es va desenvolupar un projecte solidari anomenat Polinyà Solidari. Aquest projecte va deixar una empremta molt positiva en desenes de famílies Polinyenques. La solidaritat és una força poderosa que pot millorar la vida de moltes persones i enfortir la comunitat. És inspirador veure com les persones es reuneixen per ajudar-se mútuament i fer front als reptes quotidians. El llegat de Polinyà Solidari continua recordant-nos la importància d'estendre la mà i fer la diferència en la vida dels altres.

Eleccions 1995 es van presentar cinc partits: ICV-EUiA, PSC-PSOE, CiU, ERC, PP. Resultat: CiU 4, PSC-PSOE 4, ICV-EUIA 3, ERC 0, PP 0. Aquest pacte PSC-CiU va posar fi al govern de coalició d'esquerres, que tants fruits va donar durant vuit anys: del 1987 al 1995.

En tot aquest període Mari Carmen va ser membre del Comitè Central del partit.

La Maricarmen es va anar de l’alcaldia convençuda de la feina ben feta i amb la consciència molt tranquil·la de que havia treballat pel bé del poble de Polinyà. Va deixar encomanat el Polinyà del futur, com deia ella. No obstant això, al mateix temps, va marxar trista pel que va passar el 1995, quan el PSC-PSOE li va tornar a donar entrada al govern de la dreta, que havia governat durant la dictadura.

La seva dedicació i compromís amb la comunitat van ser essencials per millorar les condicions de vida dels habitants de Polinyà. La política és una tasca complexa, i les decisions no sempre són senzilles. La història de Maricarmen ens recorda la importància de la integritat i la coherència en la vida pública, així com la necessitat de defensar els valors democràtics i la justícia social.

Maricarmen va deixar projectes enfilats com:

 1. Can Serra: Tot i que mai havia de ser com és ara, un cul de sac.

2. El projecte de la Plaça Central: Una iniciativa que buscava millorar l'espai públic i la vida dels ciutadans.

3. La seva entrada a la política no va ser per ser alcaldessa, sinó per lluitar a favor d'un món més just i solidari.

Malgrat tot, ella va continuar treballant pel poble. Va visitar la població de Valls, a la província de Tarragona, i va proposar traslladar l'activitat de la Calçotada Popular a Polinyà. Aquesta activitat, que en els primers anys va arribar a rostir vuit mil calçots, va donar a conèixer Polinyà més enllà de les nostres fronteres i va beneficiar als comerços locals.

Tot i les dificultats, Maricarmen va viure tota la seva vida dedicada al servei públic. Avui, lamentablement, el partit està molt petit, a l'espera que els comunistes de Polinyà decideixin engrandir-lo. Cal que els comunistes de Polinyà trobin una manera d'enfortir i engrandir el partit al futur. La política local pot tenir un impacte significatiu a la vida de les persones, i és important tenir líders dedicats i apassionats com Maricarmen.

Maricarmen va morir afiliada al Partit dels Comunistes de Catalunya.