Una amiga de Mari Carmen Gámez
“Com estàs, bonica? Quina alegria veure’t!”. Entre la gentada, s’obren uns braços per abraçar amb força i els acompanya un somriure únic. Uns ullets blaus que rumien amb intel·ligència, una ment incansable, un cor gegant. Els rínxols dansen amb cada moviment de cap. “L’altre dia vaig pensar en tu”. Una mirada de complicitat i un adeu tendre que es perd entre les pancartes.
Lluitadora i constant, sensible i companya. Esperit inquiet i viu, que es belluga per muntar la paradeta, la paella, un acte, una barra, una reunió. Ànima rebel que abandera el saber fer i la col·laboració.
Diuen que hi ha persones que venen a capgirar les vides dels altres. Persones que són llum i escalfen el seu entorn. Que tenen el do de transformar el caos en harmonia i, simultàniament, dinamitar l’ordre establert. Persones que engresquen, que imaginen, que somien. Vides que calen i transcendeixen, expandint-se més enllà dels dies que habiten. Que esdevenen tradició i memòria per als altres. Tu n’ets una, Mari Carmen. Has pintat el nostre món amb els valors que formen la teva essència: portes la tenacitat al moll de l’os, l’esperança als peus, l’orgull al pit i la llibertat al cor.
Gràcies per compartir-te, per
entregar-te. Per ser referent, per mantenir-te dempeus. Ara, tanquem els ulls i
pensem en tu. Et sabem lliure, somrient entre la gentada amb el puny alçat. Un
cop més, ens regales un adeu tendre i el teu caminar es perd entre les
pancartes.
Marta Pastor Borras
Comentarios
Publicar un comentario